HÈLSINKI

Hyvää päivää!

Bon dia!

Avui us porto més dades sobre Finlàndia; en concret, aquelles que fan referència a qüestions de cultura.

Literatura

Tot i que el finès escrit ja existeix des que Mikael Agricola tradueix el Nou Testament a aquesta llengua al segle 16, fins al segle 19, amb els movients romàntics i el nacionalisme finlandès, no hi va haver un nivell literari destacable; Elias Lönnrot recull la poesia popular finlandesa i de Carèlia, i publica Kalevala, l'epopeia nacional finlandesa. Altres, Aleksis Kivi i Eino Leino.

imatge del Kalevala

Desprès de l'independència de Finlàndia van sorgir tota una sèrie d'escriptors modernistes, dels que destaquen Mika Waltari en finès i Edith Södergran en suec. Eemil Sillanpää va guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 1939. La Segona Guerra Mundial va tornar a generar un sentiment nacionalista, liderat per Väinö Linna. A part del Kalevala i l'obra de Waltari, Tove Jansson és l'escriptor finès més traduit. Actualment, la literatura finesa pot presumir de molt bona salut i destaquen autors com Arto Paasilinna, Ikka Remes, Kari Hotakainen, Sofi Oksanen (de la que he llegit la seva novela Purga) i Jari Tevo.

ARTS VISUALS

Els finesos han obtingut reconeixement destacat en el camp de l'artesania i del disseny industrial. Entre els escultors finesos destaca Wäinö Aaltonen. L'arquitectura finesa és famosa arreu del món, i dels que ha estan reconeguts amb premis a nivell internacional destaquen Eliel Saarien (disenyador de l'estació central de tren de Helsinki) i el seu fill Eero Saarinen, així com Aalvar Aalto (que també és ben conegut pel seu disseny de mobles, de teixits i de peces de vidre). Altres... Erik Bryggman, Marco Casagrande, Aarne Ervi, Kristian Gullichsen, Mikko Heikkinen, Vilhelm Helander, Markku Komonen, Juha Leiviskä, Rainer Mahlamäki, Simo Paavilainen, Juhani Pallasmaa, Reima Pietilä, Raili Pietilä, Viljo Revell, Aarno Ruusuvuori, Jaakko Tähtinen, Einari Teräsvirta, Martti Välikangas, Waldemar Wilenius.

Rautatieasema (Estació Central), Helsinki, Eliel Saarinen

Terminal TWA de l'aeroport JFK de Nova York, Eero Saarinen

Auditori de la Universitat de Tecnologia de Hèlsinki, Alvar Aalto

MÚSICA

La música més tradicional de Finlàndia està influenciada per les melodías i els poemes de la regió de Carèlia, com les que es troven al Kalevala, cançons en les que perviuen els mites, les llegendes i les creences del poble finlandès. I així, la música més folk ha experimentat els darrers temps una creixent revitalització.

Al nord del país, els Sami són coneguts per les seves cançons anomenades Joik, caracteritzades pel seu fort sentit espiritual.

La primera òpera finlandesa és de Fredrik Pacius el 1852, qui també va escriure l'himne nacional de Finlàndia. Quan cap a la dècada de 1890 desperta el nacionalisme finlandès amb el Kalevala, la figura de Jean Sibelius és converteix aviat en una de les figures nacionals més importants i en símbol del país (el 1899 composa Finlandia) arrel de la seva simfonia vocal Kullervo.

Actualment, la música clàssica de Finlàndia és molt viva, ja que existeix des de fa només uns cent anys, el que ha fet que molts dels compositors siguin encara vius (Magnus Lindberg, Kaija Saariaho, Aulis Sallinen i Einojuhani Rautavaara).

La música moderna de Finlàndia inclou un número prominent de bandes de rock, músics de jazz, hip hop i altres tipus de dance music.

El rock també va arrivar a Finlàndia cap als anys '60 de la mà de grups com The Shadows. Durant els anys '60 i '70, les bandes de rock de Finlàndia van començar a crear les seves cançons en finès enlloc de traduir els hits més internacionals. Grups com Tasavallan Presidentti, Wigwam i Hurriganes, tot i ser admirats fora del seu país, van fallar en la distribució comercial de la seva música. Cap als anys '80, l'escena punk finlandesa produeix grups de renom internacional com Terveet Kädet, i Hanoi Rocks amb el glam rock que va arribar a inspirar grups com Guns N' Roses.

Molts grups de hevay metal han guanyat molt de respecte a nivell internacional, no només a Finlàndia. HIM i Nightwish són algunes de les bandes més internacionalment conegudes de Finlàndia (l'any 2005, l'àlbum "Dark Light" de HIM va ser disc d'or als Estats Units). Apocalyptica és un grup finlandès de fama internacional, famosos per barrejar instruments de corda de la música clàssica amb el heavy metal clàssic. Altres bandes també conegudessón Amorphis, Ensiferum, Kalmah, The Rasmus, Children of Bodom, Impaled Nazarene, Korpiklaani, Poets of the Fall, Condemnat, Sonata Arctica, Stratovarius i Waltari. Finlàndia va ser seu de Eurovision Song Contest el 2007, després que el grup de hard rock / heavy metall Lordi guanyés el concurs el 2006.

Lordi

CINEMA

Pel que fa a la indústria finlandesa del cinema, s'han de destacar directors com Aki Kaurismäki, Mauritz Stiller, Spede Pasanen i el director i productor de Hollywood Renny Harlin.

Les antigues formes van ser rellevades simbòlicament a principis de 1980 en una coproducció de Finlàndia i la Unió Soviètica, Tulitikkuja lainaamassa, seguida per l'obra de Tapio Suominen Täältä tullaan, elämä! Edvin Laine i Mikko Niskanen van fer les seves últimes pel·lícules, i la dècada va ser testimoni del debut de gairebé 30 directors, com ara Mika i Aki Kaurismäki, Lehmuskallio Markku, Kassila Taavi, Kuusi Janne, Kuortti Matti, Ijas Matti, Soinio Olli, Törhönen Lauri, Claes Olsson, Veikko Aaltonen i Parikka Pekka.

Valehtelija (1981) i Arvottomat (1982), dirigides per Mika i escrites per Aki Kaurismäki, va trencar l'status quo en la indústria del cinema finlandès, tornant a la creativitat i la producció a petita escala. Mika va anar a buscar una forma més tradicional de realització a pel·lícules com Klaani (1984), Rosso (1985) i Hèlsinki Napoli All Night Long (1987). Aki s'ha desviat menys en l'estil i el tema, i seves pel·lícules són conegudes per la minimalista comunicació no verbal. Tot i que Aki és més conegut per la trilogia Suomi-karkaavat Kauas pilvet (1996), Mies vailla menneisyyttä (2002), i Laitakaupungin Valot (2006), el seu treball també inclou la comèdia Leningrad Cowboys Go America (1989).

Leningrad Cowboys Go America (1989)

El començament de la dècada de 1990 no semblava massa bo per a la indústria del cinema, perquè l'economia nacional estava en una forta recessió. La situació, però, va cambiar el 1999, quan es van estrenar unes 30 pel·lícules nacionals. Poika ja Ilves, Häjyt i Kulkuri ja Joutsen vant tenir més 200 000 espectadors cadascuna.

Directors prolífics que van aparèixer a la dècada dels '90 van ser Markku Pölönen, Mantila Auli, i Lampela Jarmo. 
El 2011, Finlàndia, va produir 31 pel·lícules, 24 dels quals eren llargmetratges i els altres set eren documentals.